No sé quien escribió esto , pero es cierto:
la
hierba com todas las cosas grandes e importantes del mundo, crece de
noche, en silencio, sin que nadie las vea crecer. Porque la bondad y
bien, encajan con silencio, así como estupidez va siempre acompañada de
estrépito.
la
gran peste del mundo contemporáneo es que en él, sólo se conceden
altavoces a los necios. Cualquier personaje de moda, se casa o descasa,
se pinta el pelo de verde... y ahí están todas las revistas Y
televisiones del mundo para contar su prodigiosa hazaña. Pero en cambio,
si sólo” tú amas, “sólo” tú trabajas, “sólo” tú piensas y estudias,
“sólo” tú tratas de ser honesto, ya puedes matarte a hacer todo que
jamás saldrás en Tv. Si 3000 médicos ponen su alma en sus pacientes,
nunca será noticia, pero Dios libre! a uno solo de ellos a
equivocarse...¡cómo serán acusados!
Si
veinte mil religiosos luchan diariamente en situaciones límite, para
servir humildemente a sus hermanos, jamás cantará nadie su heroimo. Pero
que se equivoque uno de ellos un día en que se levante mal y diga un
par de tonterías... veréis como lo cuenta hasta la televisión.
Podríamos
seguir con todas las profesiones.. Frente a ello, sólo nos queda la
sonrisa, reirse un poco de la condición humana. Sonreir, mirarse al
espejo, sacarle la lengua a la tontería externa... y seguir trabajando.
Porque ésta es la gran verdad:
toda la necedad del mundo, nunca será capaz de impedir que la hierba siga creciendo de noche....
Hay
millones de almas creciendo en la noche, silenciosas y humildes,
constructoras y ardientes. No gritan pero aman, no salen en los
periódicos, pero ayudan a sostener al mundo. Hay millones de flores en
todo lo ancho del planeta que nunca verá nadie, que crecerán y morirán
sin haber “servido para nada”, pero que estarán orgullosas por el simple
hecho de vivir y de haber sido hermosas.
QUE LA HIERBA..., SIGA CRECIENDO DE NOCHE
No sé qui va escriure això, però és cert:
l'herba,
com totes les coses grans i importants del món, creix de nit, en
silenci, sense que ningú les vegi créixer. Perquè la bondat i el bé,
encaixen amb silenci, així com l’estupidesa va sempre acompanyada de
estrèpit.
La
gran pesta del món contemporani és que en ell, només es concedeixen
altaveus als necis. Qualsevol personatge de moda, es casa o descasa, es
pinta els cabells de verd ... i aquí estan totes les revistes I
televisions del món per explicar la seva prodigiosa gesta. Però en
canvi, si només "tu estimes," només "tu treballes," només "tu penses i
estudies," només "tu mires de ser honest, ja pots matar-te a fer tot que
mai sortiràs en Tv. Si 3000 metges posen la seva ànima en els seus
pacients, mai serà notícia, però Déu lliuri! a un sol d'ells a
equivocar-se ... com seran acusats!
Si
20.000 religiosos lluiten diàriament en situacions límit, per servir
humilment als seus germans, mai cantarà ningú el seu heroisme. Però que
s'equivoqui un d'ells un dia en que s'aixequi malament i digui un parell
de tonteries ... veureu com ho explica fins a la televisió.
Podríem
seguir amb totes les professions .. Davant d'això, només ens queda el
somriure, riure una mica de la condició humana. Somriure, mirar-se al
mirall, treure-li la llengua a la tonteria externa ... i seguir
treballant...
Perquè aquesta és la gran veritat:
tota la mediocritat del món, mai serà capaç d'impedir que l'herba segueixi creixent de nit ....
Hi
ha milions d'ànimes creixent en la nit, silencioses i humils,
constructores i ardents. No criden però estimen, no surten als diaris,
però ajuden a sostenir al món. Hi ha milions de flors en tot el planeta
que mai veurà ningú, que creixeran i moriran sense haver "servit per a
res", però que estaran orgulloses pel simple fet de viure i d'haver
estat belles.
QUE L'HERBA ..., SEGUEIXI CREIXENT DE NIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada